
9:10. Can tres. No hi ha ningú. Son uns acollonits, plou i s´han quedat a casa.

Pero no!!! Davilin veu una trucada meva i em ve a buscar. No m´ho puc creure, malgrat la pluja som 7. Milagro.

Heu vist a quina velocitat pujen? No hi ha qui faci la foto be.

La meva trek esperant a algú del darrere que tenia "pinxasso"

Es tot un crak.

Verano azul.

D E N U N C I A B L E AQUEST RESIDUOS TOXICS. SON RADIOACTIUS COM A MINIM.


Menys mal que trobem on esmorçar i recuperar-nos del fret i la pluja.

Collons quin fret que fa despres d´esmorçar...

el crak marginat pels seus vicis, que no bicis.

Sembla que esperem alguna cosa.

quins tecnic de pacotilla.

la familia feliç. Es festa i Sant Esteve, que mes volem. Ah! i estem tips.

la tornada, el pilot rellevant-se per agafar millor mitjana.

Ei! al tanto que ens deixen darrere.

El de devant son tant lluny que es veuen borrosos. O es la birra?

Arribant a l´ermita de Sant Ponç



i colorin colorado, este cuento se ha acabado.
No hay comentarios:
Publicar un comentario