viernes, 26 de diciembre de 2008

26 desembre 2008.Sant Esteve. Aigua i fred.





9:10. Can tres. No hi ha ningú. Son uns acollonits, plou i s´han quedat a casa.
Pero no!!! Davilin veu una trucada meva i em ve a buscar. No m´ho puc creure, malgrat la pluja som 7. Milagro.
Heu vist a quina velocitat pujen? No hi ha qui faci la foto be.
La meva trek esperant a algú del darrere que tenia "pinxasso"
Es tot un crak.
Verano azul.
D E N U N C I A B L E AQUEST RESIDUOS TOXICS. SON RADIOACTIUS COM A MINIM.

Menys mal que trobem on esmorçar i recuperar-nos del fret i la pluja.

Collons quin fret que fa despres d´esmorçar...
el crak marginat pels seus vicis, que no bicis.
Sembla que esperem alguna cosa.
quins tecnic de pacotilla.
la familia feliç. Es festa i Sant Esteve, que mes volem. Ah! i estem tips.
la tornada, el pilot rellevant-se per agafar millor mitjana.
Ei! al tanto que ens deixen darrere.
El de devant son tant lluny que es veuen borrosos. O es la birra?
Arribant a l´ermita de Sant Ponç


i colorin colorado, este cuento se ha acabado.
























No hay comentarios: