fotos afegida a última hora
El conductor amb l´alegria dels martirs romans, abans del sacrifici, i es que encara no havia vist lo que ens esperava.
L´Albert amb cara d´espantat abans de pujar, ho m´ho sembla a mi?
segur que volem seguir cap on diu Mont Caro? "no estamos locos, sabemos lo que queremos...tachin, tachin...
Carles fet tot un professional, i es que sembla un xaval de 15 anys quan escala.
panoràmica general, i si mireu be veureu la cabra al cimet.
ja començaven les rampes maques.
L´Albert buscant a la butxaca energia o el que fos, quedava només 1.000 mts de desnivell.
a mitja pujada calia parar per abrigar-se, el vent começava a fer de les seves.
Carles aguanta la columna, o es la columna qu´ens aguanta a nosatres, i es que el vent espanta de debó.
que satisfets i contents...
els patidors posant per el record
Ja baixant, mirant la bestiesa que haviem pujat i amb l´alegria de haver-ho fet i amb el ay al cor ja que la baixada quasi era mes dificil que la pujada per les perilloses ràfages de vent. Al final de la baixada ens esperava un petit esmorçar que ens vàrem guanyar sense dubte.
No hay comentarios:
Publicar un comentario