17FEB2008 SORTIDA BTTCEC+CORBERA BTT

primera parada, sota el pont de l´autopista a Gelida...punxada del Suso. Comença be ...

pujant cap al pla de Sant LLorens d´Hortons. "Falso llano" Joan Joan...tu també punxes? preparats per la jalandria a S. Llorens d´Hortons farem un esforç per menjar Esperant que es beneixi la taula. De pas meditant... Aquí ja tots mes contents amb la panxa contenta.

paisatges tipics de la zona, prop de la via del Ave.

uns quants bikers del grup

la disciplina del pilot passant per Gelida

Ufff, quina pencada pujant de Gelida per els caballs, no la hípica. El que veieu aqui fa veure que sua.

el Chapa i l´Edu de sobrats, com sempre.

Pantani atacant? No no es en Suso!!! tremoleu tots

Be, ja casi s´ha acabat la sortida, tots sans i estalvis, i amb ganes de tornar-nos a veure.

videos

xurribikers 27gen2008

El transport a Molins, on ens acabavem de despedir del pobre Gines, amb problemetes estomacals.
El bon jan ha acomplert i ens ha deixat amb el seu cotxe fins conectar amb Carlos a Molins, malgrat "alló que olora"
Gines va "por tí" aquesta sortida. L´any vinent

et resarciràs.

Els protagonistes: Toni, Edu, Joan, Carlos, Gines (d´aquella manera ) i Salva.

es feia de dia..."ca maco"

el bolit, vis des de el cotxe d´en Carlos, anava de bolit a 82 kms. per hora. Una atrocitat!

que bonic, arribant a Mataró.

Fen cua per el dorsal, i passant un xic de fret, pero després ja ens calentarem prou amb les pujades.

t´en adones aquí de l´aficció que hi ha al btt. Gent de tota mena i condició. I només es veu una petita part...

que passa nengsss, arribeu o que? Es que sempre us tinc que esperar, collons.

Toni, que bonic et veus aquí, i que poc es veu la realitat del patiment, arribant al refrigeri.

Carlos, com sempre de "sobrao" que aquí no pasa na.

L´Edu posant a la seva manera habitual. Està bo eh?

aquest refrigeri a vingut de perles, quin tip! el Joan dient-li mentides piadoses al Toni.

un bon apat per tancar la jornada bttra.

fins la propera.

EL MONT CARO 7/12/2007

fotos afegida a última hora

El conductor amb l´alegria dels martirs romans, abans del sacrifici, i es que encara no havia vist lo que ens esperava.

L´Albert amb cara d´espantat abans de pujar, ho m´ho sembla a mi?

segur que volem seguir cap on diu Mont Caro? "no estamos locos, sabemos lo que queremos...tachin, tachin...

Carles fet tot un professional, i es que sembla un xaval de 15 anys quan escala.

panoràmica general, i si mireu be veureu la cabra al cimet.

ja començaven les rampes maques.

L´Albert buscant a la butxaca energia o el que fos, quedava només 1.000 mts de desnivell.

a mitja pujada calia parar per abrigar-se, el vent começava a fer de les seves.

Carles aguanta la columna, o es la columna qu´ens aguanta a nosatres, i es que el vent espanta de debó.

que satisfets i contents...

els patidors posant per el record

Ja baixant, mirant la bestiesa que haviem pujat i amb l´alegria de haver-ho fet i amb el ay al cor ja que la baixada quasi era mes dificil que la pujada per les perilloses ràfages de vent. Al final de la baixada ens esperava un petit esmorçar que ens vàrem guanyar sense dubte.